Fons

Glossari

Agència de qualificació creditícia

Empresa que es dedica a assignar una qualificació o valoració de la qualitat creditícia (capacitat de fer front als seus compromisos financers) dels emissors de deute, com els Estats o empreses. Les agències de qualificació creditícia més conegudes són Standard & Poor’s, Fitch Moody’s.

Agència pública

Entitat permanent que forma part d’una estructura pública més àmplia i s’encarrega de supervisar o administrar una determinada funció, com la seguretat nacional, impuls econòmic o la regulació dels mercats financers.

Alpha/Alfa

És una mesura que pot ajudar a saber si una cartera gestionada activament ha afegit valor respecte al risc assumit davant d’un índex de referència. Un alfa positiu indica que el gestor ha afegit valor.

Assignació dinàmica d’actius

Una estratègia que consisteix en reequilibrar la combinació d’actius d’una cartera a mesura que els mercats fluctuen i d’acord amb els resultats esperats pel gestor per a les diferents classes d’actius en el futur. Per exemple, si el gestor espera que la renda variable pugi el mes vinent, n’augmentarà l’exposició. És l’oposat a l’assignació passiva d’actius, en la qual a) s’ajusta una combinació d’actius a llarg termini (per exemple, renda variable 60%, renda fixa 40%), o b) en la que la combinació d’actius de la cartera només canvia en línia amb una referència establerta (per exemple, l’índex referència o benchmark).

Assignació d’actius

La distribució dels actius d’una cartera entre classes d’actius o productes financers. Per exemple, un fons pot tenir una combinació d’accions, bons i efectiu. La ponderació varia en funció de l’objectiu d’inversió, de les perspectives d’inversió i del perfil de risc de l’inversor.

Beneficis per acció

Els beneficis d’una societat atribuïts a cada acció, calculats dividint els beneficis després d’impostos entre el nombre d’accions.

Beta

És una manera de mesurar la volatilitat d’un fons respecte al mercat en general. La beta del mercat és 1. Si la beta del fons és major que 1 és més volàtil que el mercat; si és menor, és menys volàtil. Si és negativa, és probable que els valors del fons i el mercat es moguin en direccions oposades.

Bo amb grau d’inversió

Són els bons de major qualitat (amb major capacitat de retorn del capital) segons la valoració d’una agència de qualificació creditícia. Perquè es consideri amb grau d’inversió, un bo ha de tenir una qualificació creditícia d’almenys, BBB- (per l’agència Standard & Poor’s i Fitch) o Baa3 (per l’agència Moody’s).

Bo de titulització hipotecària (mortgage-backed security)

És un bo que agrupa grups d’hipoteques cedits per entitats bancàries que reben finançament en contraprestació. El propietari del bo de titulització serà qui rebrà a partir d’aquell moment els interessos de les hipoteques i les amortitzacions de capital.

Bo d’alt rendiment (o bo high yield)

És un bo de grau especulatiu amb una qualificació creditícia per sota de grau d’inversió. Habitualment els bons especulatius acostumen a pagar un interès superior donat que el seu risc d’impagament és més elevat.

Bons contingents convertibles

També se’ls coneix com a “Cocos”, per la seva terminologia en anglès, i difereixen dels bons convertibles normals en què la probabilitat de conversió de renda fixa en renda variable està vinculat a que es produeixi un fet determinat. Habitualment quan els emissors són entitats financeres aquest fet correspon a l’incompliment del manteniment d’un nivell de capital mínim.

Bons convertibles

Tipus de bo que pot ser convertit en un nombre d’accions en un rati prèviament determinat per l’empresa que fa l’emissió.

Bons corporatius

Un bo emès per una empresa privada.

Bons de l’Estat

Un bo emès per un Estat.

Bons indexats

Bons on el cupó i els pagaments de capital estan vinculats a un índex de referència de mercat, cistella d’accions, etc.. Els més habituals són els bons indexats a la inflació.

Capitalització borsària o de mercat

Es tracta de la mesura de la grandària d’una empresa cotitzada. Es calcula multiplicant el nombre total d’accions emeses pel preu de l’acció en aquell moment. Les empreses acostumen a agrupar-se (en funció de la seva grandària) en small cap (petita capitalització), mid cap (capitalització mitjana) o large cap (gran capitalització). No existeix un consens sobre els límits monetaris d’aquestes categories, però com a orientació aproximada, en el mercat estatunidenc, large cap és superior a 10.000 milions de dòlars, mid cap entre 2.000 i 10.000 milions, i small cap entre 250 i 2.000 milions de dòlars.

Capital variable

Aquest terme fa referència a un instrument d’inversió col·lectiu, com una SICAV que pot emetre un nombre variable de participacions o accions. Això implica que el nombre de participacions o accions de l’instrument o vehicle s’incrementa quan entren diners en el fons i es redueix quan en surten.

Classe d’actius

Grans grups de diferents tipus d’inversions. Les principals classes d’actius són la renda variable, la renda fixa i l’efectiu. Les classes d’actius no tradicionals es denominen inversions alternatives.

Cobertura (overlay)

Aplicació d’una estratègia, normalment basada en derivats, sobre una cartera d’inversió. Es pot utilitzar, per exemple, per a cobrir-se davant de riscos evitant o limitant les possibles pèrdues.

Cobertura dels riscs de divises

Reduir o eliminar el risc d’incórrer en pèrdues a causa de moviments en les cotitzacions de divises. Habitualment la cobertura es realitza amb la contractació de derivats com els futurs o les opcions de divisa.

Coeficient de palanquejament o endeutament

Obtenció de finançament per poder augmentar les inversions, amb l’objectiu d’incrementar-ne la rendibilitat. No obstant això, el palanquejament (o endeutament) va acompanyat d’un major grau de risc. Si bé el potencial de creixement pot ser major, les pèrdues poden ser també més elevades. Els derivats com els futurs o les opcions també es poden utilitzar per a palanquejar una cartera d’inversions. Una petita variació en el preu d’un actiu subjacent pot marcar una gran diferència en el valor d’un derivat, i multiplicar-ne dràsticament la rendibilitat (positiva o negativa). Aquest efecte és el palanquejament.

Col·lateral

Actius que serveixen de garantia per un préstec o deute. Si el deute no es pot amortitzar, el prestador té dret a obtenir en propietat el col·lateral pactat.

Comissió de gestió anual

Anualment, la seva societat gestora cobra una comissió de gestió, en general un percentatge sobre el patrimoni que es gestiona.

Contractes OTC (extra borsaris)

Negociació de renda variable, renda fixa, matèries primeres o derivats directament entre dues parts, en comptes de fer-ho a través d’una borsa de valors o cambra de compensació.

Corba plana

Es produeix quan la renda fixa a curt i llarg termini ofereixen rendiments equivalents.

Correlació

La correlació mesura com fluctuen els valors o classes d’actius en relació els uns amb els altres. Les inversions altament correlacionades tendeixen a pujar i a baixar alhora, mentre que les inversions amb una baixa correlació tendeixen a comportar-se de diferents maneres en diferents condicions de mercat, proporcionant als inversors avantatges de diversificació. La correlació es mesura entre 1 (correlació perfecta) i -1 (correlació oposada perfecta). Un coeficient de correlació 0 indica que no existeix correlació.

Cost en llibres

El cost original d’una inversió. Mentre que els preus a mercat poden pujar i baixar, el cost en llibres segueix sent el mateix.

Creixement dels beneficis

El canvi percentual en els beneficis per acció d’una societat, mesurat en general al llarg d’un any.

Cupó

El pagament periòdic dels interessos d’un bo. Es descriu com un percentatge del valor nominal d’una inversió. De manera que, per un bo amb un valor nominal de 100 euros i amb un cupó del 5%, es pagaran 5 euros a l’any.

Derivats

El nom col·lectiu utilitzat per a una àmplia classe d’instruments financers que deriven el seu valor d’altres instruments financers subjacents. Els futurs, les opcions i els swaps són diferents tipus de derivats.

Desviació estàndard

És una mesura de la volatilitat històrica. Indica com de disperses estan les dades de rendibilitat diària d’un actiu financer respecte a la seva mitja.

Deterioració

Potencial pèrdua d’una determinada inversió.

Diferencial de rendiment o spread

La diferència en el rendiment entre diferents tipus de bons (per exemple, entre bons de l’Estat i bons corporatius).

Distribució o repartiment de beneficis

La distribució o el repartiment dels beneficis generats als titulars de participacions de fons col·lectius en proporció al nombre de participacions en tinença.

Diversificació

Creació d’una cartera a partir d’una sèrie d’actius diferents. Permet reduir el risc de pèrdues a través de l’exposició a actius individuals i pot ajudar a reduir el risc global de la cartera si els actius tenen una baixa correlació entre ells.

Dividend

Un pagament dels beneficis obtinguts realitzat per una empresa als seus accionistes. L’empresa en la seva Junta General d’Accionistes decideix la quantia del dividend i quan es pagarà.

Drawdown (caiguda)

Un drawdown s’acostuma a definir com el percentatge entre el punt màxim i el mínim de valoració d’una inversió durant un determinat període. Pot servir per a comparar la possible rendibilitat d’una inversió en relació amb el seu risc.

Duració

En la Renda Fixa serveix per mesurar el venciment mitjà ponderat per tot els fluxos que paga cada bo. A la vegada mesura la sensibilitat d’un bo als canvis en la corba de tipus d’interès. Com més llarga sigui la duració, més gran serà la sensibilitat i en certs moments pot suposar més risc. El càlcul de la duració té en compte el valor actual del bo, el cupó o pagament d’interessos, el cost en llibres, i el nombre d’anys que restin fins l’amortització del bo.

Duració efectiva del fons

La duració efectiva és una mesura de la sensibilitat d’un fons invertit en renda fixa als tipus d’interès.Com més gran és la duració d’un fons, més sensible és el fons als canvis en els tipus d’interès.

Duració modificada

Permet determinar el canvi percentual aproximat en el valor d’un bo en resposta a una variació de l’1% en els tipus d’interès. Vegeu també duració.

Emissió de drets

Quan als accionistes d’una companyia se’ls dóna el dret a comprar accions noves de l’ empresa en un termini determinat, en proporció a la seva participació existent, i a un preu determinat (generalment amb descompte).

Estratègia de rendibilitat absoluta

Una estratègia d’inversió de rendibilitat absoluta té com a objectiu oferir una rendibilitat positiva, independentment de l’evolució del mercat.

Estratègia long/short

Una estratègia, utilitzada principalment pels hedge funds o fons alternatius, que consisteix a adoptar posicions llargues (compra d’una posició) en títols el valor dels quals s’espera que augmenti i posicions curtes (venen un títol que no posseeix (sol·licitat en préstec) esperant tornar a comprar-lo a un preu inferior (per a retornar-l’hi al prestador de valors) en títols el valor dels quals s’espera que baixi.

Fons autoritzat

Un fons que està autoritzat i regulat pel regulador financer del país en qüestió. A Andorra aquest regulador és l’AFA (Autoritat Financera Andorrana) i a Espanya aquesta funció correspondria a la CNMV (Comissió Nacional del Mercat de Valors).

Fons d’inversió col·lectiva

La Llei de regulació dels Organismes d’inversió col·lectiva (OIC) de dret andorrà defineix un OIC o Fons d’inversió col·lectiva com un “organisme que té per objecte invertir els patrimonis dels inversors i gestionar-los en béns, drets, valors negociables o altres instruments, financers o no, seguint el principi de diversificació del risc i sempre establint el rendiment de l’inversor en funció dels resultats col·lectius de l’organisme.” Un fons d’inversió permet repartir els costos entre els partícips i permet accedir a una gamma més àmplia d’inversions de la qual podrien accedir individualment els inversors en general.

Fons de fons

Fons que inverteix en altres fons d’inversió.

Fons de hedge funds

Fons que inverteix en una cistella de hedge funds. Els fons de hedge funds solen estar diversificats en diverses estratègies i gestors diferents.

Fons de rendibilitat absoluta

Fons gestionats amb l’objectiu de generar una rendibilitat positiva al llarg de períodes de 12 mesos consecutius.

Fons multigestor

Un fons multigestor inverteix en diversos fons diferents. Aquest tipus de fons ofereix a l’inversor una diversificació d’estil i habilitat dels gestors.

Futurs

Contracte de compra o venda d’un actiu de renda fixa o renda variable, en una data específica en el futur a un preu acordat avui.

Gestió activa

És una manera d’enfocar la gestió d’inversions on un gestor té com a objectiu superar en rendibilitat al mercat a través de la recerca, l’anàlisi i el seu propi judici professional. Vegeu també gestió passiva.

Gestió passiva

És un estil de gestió d’inversions que té com a objectiu replicar el rendiment d’un índex de referència determinat. Vegeu també gestió activa.

Grup d’homòlegs

Grup de fons que poden comparar-se entre ells, en general amb finalitats d’analitzar-ne la rendibilitat-risc. Un grup d’homòlegs sol basar-se en l’objectiu d’inversió dels fons que siguin similars, per exemple, fons que inverteixen en renda variable europea.

Hedge fund

Nom genèric utilitzat per als fons que tenen com a objectiu aconseguir una rendibilitat absoluta a través d’inversions en mercats financers o mitjançant tècniques no tradicionals de gestió de carteres. Els hedge funds poden invertir en una àmplia varietat d’estratègies, des de conservadores fins a agressives.

Indicador de despeses corrents

L’indicador de despeses corrents es compon de la comissió anual de gestió i d’altres despeses de funcionament. L’entitat gestora cobra la comissió anual de gestió, que utilitza per a remunerar al gestor d’inversions. Altres costos de funcionament són els costos d’altres serveis pels quals paga el fons, com les comissions del dipositari, dels auditors o del regulador.

Indicador sintètic de risc

Xifra entre 1 i 7 que figura en els documents d’informació clau per a l’inversor que permet comparar els perfils de risc i rendibilitat dels fons. Es calcula en funció de la volatilitat del rendiment històric o simulat del fons. 1 és la qualificació de menor risc i 7 la de major.

Inflació

Mesura l’increment dels preus de béns i serveis al llarg del temps.

Infraponderació

Es produeix quan una cartera o fons té un menor percentatge en una classe d’actius d’un sector, una regió geogràfica o valor en relació a l’índex de referència enfront del qual es compara.

Institucions d’inversió col·lectiva (IICs)

Un fons gestionat de manera professional que combina els diners d’una gran varietat d’inversors en un sol instrument d’inversió. Permet als inversors agrupar costos i accedir a una gamma d’inversions major que aquella a la qual tindrien accés individualment.

Instruments del mercat monetari

Instrument de deute a curt termini, emès per un Estat o empresa per finançar-se. Normalment tenen un venciment inferior a un any.

Inversions alternatives

Inversions que no s’inclouen en les classes d’actius tradicionals de renda variable, renda fixa i efectiu. Les inversions alternatives inclouen valors immobiliaris, hedge funds, matèries primeres, private equity i infraestructures.

Inversió bottom up

Estratègia d’inversió basada en l’anàlisi individual de les empreses, en la qual el model de negoci, la gestió i el potencial d’aquesta empresa tenen un major pes que el mercat global o les tendències del sector (a diferència de la inversió top down).

Inversió en tendència (momentum investing)

Estratègia d’inversió que es fonamenta en la idea que és més probable que les tendències percebudes (com la pujada o la caiguda del preu d’una acció) es mantinguin. Un inversor en tendència intenta obtenir guanys comprant accions el valor de les quals està a l’alça, amb la idea que el preu de l’acció continuarà pujant.

Inversió top down

Una estratègia d’inversió que selecciona els millors sectors o indústries per a invertir, sobre la base d’una anàlisi del sector empresarial com un tot i de les tendències econòmiques generals (a diferència de la inversió bottom up).

Large cap

Vegeu capitalització borsària o de mercat.

Liquiditat

La facilitat amb la qual un actiu pot ser venut a canvi d’efectiu. Un actiu pot descriure’s com a “poc líquid” si es triga molt temps a poder vendre’l, com un bé immobiliari, o si és complicat trobar a algú que el vulgui comprar.

Macroeconomia

Es refereix al comportament i l’anàlisi dels motors de l’economia en el seu conjunt. Els factors que estudia la macroeconomia són el creixement productiu d’un país o zona, la inflació, la desocupació, etc. Es contraposa a la microeconomia, que estudia el comportament de les unitats econòmiques més petites, com els consumidors particulars o les famílies.

Matèria primera física

És la matèria primera real, com l’or, el petroli, el coure o el blat. Moltes de les transaccions dels mercats de matèries primeres es realitzen a través de contractes financers que estan vinculats al preu de la matèria primera en qüestió i no a través del lliurament del producte en si.

Mercats desenvolupats

Països més avançats econòmicament que compten amb un producte interior brut (PIB) elevat. Els mercats desenvolupats solen tenir nivells de vida alts i economies estables i se’ls considera més segurs per a invertir donat que els seus mercats financers són madurs i tenen profunditat.

Mercats emergents

Països que tenen unes economies en ràpid creixement i que poden trobar-se en procés de desenvolupament industrial i de serveis.

Mercats fronterers

Els països menys desenvolupats dins dels mercats emergents. Les inversions en aquests països poden estar associades a majors riscos, com una major inestabilitat política i menor liquiditat que en mercats més desenvolupats.

Mid cap

Vegeu capitalització de mercat.

MiFID

La Directiva sobre Mercats d’Instruments Financers (MiFID) és una directiva europea de l’Espai Econòmic Europeu. Va ser concebuda per a harmonitzar els mercats financers de la UE i crear un enfocament coherent per a la seva regulació.

OICVM (Organismes d’Inversió Col·lectiva en Valors Mobiliaris)

Els OICVM són fons regulats a nivell Europeu. Inverteixen en valor mobiliaris i la regulació marca una diversificació obligada a nivell d’actius i limitacions en el riscos en que pot incórrer.

Opcions

Quan hom compra, té el dret (però no l’obligació) de comprar o vendre un determinat actiu a un preu acordat, en una data determinada o durant la vida de l’opció.

Opció ajustada

Es tracta d’una manera de calcular el valor d’un títol de renda fixa com un bo, que conté una opció implícita. Per exemple, quan l’emissor del bo té l’opció de retornar un préstec abans d’hora, aquesta és una opció implícita que afectarà el valor del bo.

Palanquejament

Es sol emprar aquest terme quan un fons està exposat a actius o mercats en més del 100% del seu valor liquidatiu net. L’objectiu pot ser assumir més risc per generar major rendibilitat o fins i tot per reduir el risc de la cartera. S’aconsegueix combinant derivats amb inversions més tradicionals en renda variable o renda fixa. Pot generar confusió, ja que el terme palanquejament també s’empra per referir-se al finançament que una empresa obté a través de préstecs, és a dir, els diners que deu en relació als diners o els actius que posseeix. A aquest últim també se li denomina “coeficient d’endeutament”.

Participacions d’acumulació

Participacions en un fons d’inversió col·lectiva on els beneficis generats es reinverteixen automàticament en el patrimoni del fons. Vegeu també Participacions de distribució.

Participacions de distribució

Participació en un fons d’inversió col·lectiva que distribueix els beneficis o dividends als inversors, en lloc de reinvertir-los en el fons. Vegeu també participacions d’acumulació.

Preu-valor comptable

La ràtio utilitzada per a comparar el preu de les accions d’una empresa amb el seu valor comptable (el valor comptable és el valor real dels actius de l’empresa menys els seus passius).

Preu de compra

El preu que un comprador està disposat a pagar. Vegeu també preu de venda.

Preu de venda

El preu que un venedor està disposat a oferir per un determinat títol. Vegeu també preu de compra.

Prima de risc

La rendibilitat addicional sobre l’efectiu que un inversor exigeix com a compensació per posseir una inversió que comporta un risc, per la qual cosa el seu valor pot fluctuar.

Private equity

Títols de renda variable d’empreses que no cotitzen en una borsa de valors. La negociació d’accions no es farà en una borsa regulada sinó que es negociarà directament entre les parts. La transferència de private equity està estrictament regulada, per la qual cosa qualsevol inversor que desitgi vendre la seva participació en una empresa no cotitzada ha de trobar un comprador en absència d’un mercat.

Producte estructurat

Un producte estructurat és un producte “preparat”, que ofereix una rendibilitat clarament definida a través d’una fórmula i a partir d’uns paràmetres específics d’inversió. Els productes estructurats utilitzen derivats i poden estar dissenyats per a proporcionar ingressos, una participació, un creixement o fins i tot una combinació de tots, en connexió amb el comportament d’una classe (o diverses) d’actius subjacents.

Protecció del capital

És una inversió en la qual hi ha un objectiu de preservar una determinada quantitat de la inversió inicial.

Qualificació creditícia

Els emissors de bons poden contractar les diferents agències com Standard & Poor’s, Moody’s i Fitch per a obtenir la qualificació dels seus bons. La qualificació creditícia s’ha dissenyat per a oferir als inversors un indicador de la qualitat del bo, perquè constitueix una avaluació professional del risc que l’emissor no compleixi els pagaments d’interessos i reemborsament de capital. Les qualificacions de crèdit estan subjectes a revisió periòdica.

Quartil

És una mesura de com s’està comportant un fons d’inversió dins el seu grup d’homòlegs. Per exemple, si un fons està situat en el primer quartil d’una categoria significa que estaria entre els 25% millors del seu grup d’homòlegs.

Reemborsament

La devolució del principal més els rendiments generats al venciment d’una inversió o en un fons d’inversió que disposi de liquiditat en el moment que ho sol·liciti el partícip.

Relació de despeses totals (Total Expense Ràtio – TER)

El total de les comissions per la gestió i el funcionament d’un fons. El TER inclou la comissió anual de gestió i altres despeses, com les despeses administratives i d’auditoria.

Relació preu-benefici

Ràtio emprat per a valorar les accions d’una empresa. Es calcula dividint el preu de mercat actual entre els beneficis per acció.

Renda fixa (bons)

És una manera que tenen els Estats i empreses de recaptar diners dels inversors per a les necessitats de finançament. A canvi d’un pagament inicial dels inversors, un bo generalment compromet a l’emissor a realitzar pagaments anuals d’interessos i a retornar l’import de la inversió inicial al venciment (data determinada en el futur).

Renda variable (accions)

Renda variable és la denominació que usualment es dóna a la inversió en actius que no garanteixen la devolució del capital invertit ni la percepció d’una determinada renda, ni en quantia ni en temps. Les accions són l’actiu financer de renda variable per excel·lència.

Rendibilitat anualitzada

Per a períodes superiors a un any, és una mesura del nivell de rendibilitat que s’ha aconseguit de mitjana cada any.

Rendibilitat per dividend

La rendibilitat per dividend és el dividend per acció anual dividit entre el preu actual de l’acció. És útil per a comparar inversions. Per exemple, si les accions d’una empresa cotitzen a 100 euros i el dividend anual és de 5 euros, el rendiment en dividends serà del 5%. No obstant això, si les accions d’una empresa cotitzen a 200 euros, el rendiment en dividends serà només del 2,5%.

Rendibilitat real

Veure rendiment real.

Rendibilitat total

És la rendibilitat total d’una inversió, incloses les possibles plusvàlues (o minusvàlues) de capital, més els ingressos per interessos o dividends. Es mesura durant un període determinat i es dóna com un percentatge del valor de la inversió a l’inici d’aquest període.

Rendiment

Una mesura de la rendibilitat obtinguda per una inversió. En el cas d’una acció, el rendiment és el pagament de dividend anual expressat com un percentatge del preu de mercat de l’acció. Per als béns immobiliaris, són els ingressos de la renda expressats com un percentatge del valor del capital. Per als bons el rendiment és l’interès anual expressat com un percentatge del preu de mercat actual.

Rendiment al venciment

La taxa de rendibilitat esperada d’un bo si es manté fins a la data de venciment.

Rendiment corrent

Els ingressos anuals d’una inversió, expressats com un percentatge del preu actual. Per exemple, si un bo que té un valor de 100 euros produeix uns ingressos anuals de 6 euros, el rendiment corrent serà del 6%.

Rendiment dels beneficis

Beneficis per acció dividits entre el preu de mercat actual.

Rendiment històric

Les distribucions declarades durant els últims 12 mesos, expressades com un percentatge del preu mitjà de mercat en la data indicada. No inclou cap comissió preliminar ni possibles impostos sobre la distribució. Per exemple, si un bo ha pagat 10 euros en l’últim any i el preu actual és de 100 euros, el rendiment històric serà del 10%.

Rendiment real

La rendibilitat d’una inversió menys l’efecte de la inflació. Per tant, si la rendibilitat d’una inversió és d’un 7% amb una inflació del 3%, el rendiment real serà del 4%.

Rendiment subjacent

Reflecteix l’ingrés anualitzat després de descomptar les despeses del fons com un percentatge del preu de la unitat de mercat del fons en el dia indicat. Es basa en una instantània del fons d’aquest dia. No inclou cap comissió preliminar i els inversors poden estar subjectes a un impost sobre la distribució.

Retorn de la inversió

És la mesura de la rendibilitat interna d’una empresa. És la quantitat de beneficis que genera una empresa amb els diners que els accionistes han invertit. Per exemple, si el patrimoni d’una empresa està valorat en 10 milions d’euros i obté un benefici d’1 milió d’euros, el retorn de la inversió o ROI serà del 10%.

Risc

La possibilitat d’incórrer en una pèrdua per una inversió.

Risc actiu

Per a intentar superar la rendibilitat de l’índex de referència el gestor d’inversions actiu ha de prendre posicions d’inversió diferents a les del seu índex de referència. Si les posicions són diferents, els riscos també poden ser diferents. El risc que assumeix el gestor en relació amb el risc del seu índex es coneix com a risc actiu. Com més gran sigui el nivell de risc actiu, major serà la possibilitat que la rendibilitat es desviï de l’índex de referència.

Risc d’impagament

Risc que l’emissor d’un bo no sigui capaç de cobrir els seus pagaments d’interessos del seu deute i posteriorment incompleixi la seva obligació contractual de retorn del capital cap als inversors.

Risc de concentració geogràfica

La concentració d’una part important de les inversions en un únic país o en un número limitat de països, determina que s’assumeixi el risc que els condicions econòmiques, polítiques i socials d’aquests països tinguin un impacte important sobre la rendibilitat de la inversió.

Risc de contrapart

Risc que l’emissor pugui impagar total o parcialment el principal i/o els interessos d’una emissió abans de la liquidació definitiva d’aquesta.

Risc de crèdit

La inversió en actius de renda fixa comporta un risc de crèdit relatiu a l’emissor i/o a l’emissió. El risc de crèdit és el risc que l’emissor no pugui fer front al pagament del principal i de l’interès quan resultin a pagar. Les agències de qualificació creditícia assignen qualificacions de solvència a certs emissors/emissions de renda fixa per indicar el seu risc creditici probable. En general, el preu d’un valor de renda fixa caurà si s’incompleix l’obligació de pagar el principal o l’interès, si les agències de qualificació degraden la qualificació creditícia de l’emissor o l’emissió o bé si altres notícies afecten la percepció del mercat del seu risc creditici. Els emissors i les emissions amb elevada qualificació creditícia presenten un reduït risc de crèdit mentre que els emissors i les emissions amb qualificació creditícia mitjana presenten un risc moderat de crèdit. La no exigència de qualificació creditícia als emissors dels títols de renda fixa o la selecció d’emissors o emissions amb baixa qualificació creditícia determina que l’inversor assumeix un elevat risc de crèdit.

Risc de falta de liquiditat

Risc d’una possible penalització en el preu en el moment de desfer la inversió en el cas que fos necessari realitzar la venda amb rapidesa. En casos extrems, podria suposar la impossibilitat de recuperar els diners en el moment desitjat.

Risc de mercat

El risc de mercat és un risc de caràcter general existent pel fet d’invertir en qualsevol tipus d’actiu. La cotització dels actius depèn especialment del comportament dels mercats financers, així com de l’evolució dels emissors que, per la seva part, és veuen influenciats per la situació general de la economia mundial i per circumstàncies polítiques i econòmiques dintre els respectius països. En particular els inversions tenen un risc de tipus d’interès, les variacions o fluctuacions dels tipus d’interès afecten el preu dels actius de renda fixa. Pujades de tipus d’interès afecten, amb caràcter general, negativament al preu d’aquests actius mentre que baixades de tipus és tradueixen per augments del seu preu. La sensibilitat de les variacions del preu dels títols de renda fixa a les fluctuacions dels tipus d’interès és superior com més gran és el seu termini de venciment. La beta mesura el risc de mercat d’un valor.

Risc divisa o risc canviari

El risc de pèrdues a causa de moviments adversos dels tipus de canvi entre divises quan un fons inverteix en actius valorats en una o varies divises diferents a la divisa de denominació d’un fons.

Ràtio d’informació

Mesura la relació entre el diferencial de rendibilitat obtinguda per un fons respecte a l’índex de referencia tenint en compte quan s’ha separat d’aquest índex en les seves inversions.

Ràtio de Sharpe

Mesura la rendibilitat ajustada al risc de l’OIC, tenint en compte la rendibilitat d’una inversió lliure de risc (Euribor 12 mesos). La ràtio permet a l’inversor valorar si l’OIC està generant resultats adequats per al nivell de risc que assumeix. Com més gran sigui la ràtio, millor haurà estat la rendibilitat ajustada al risc. Si la ràtio és negativa, significa que l’OIC ha generat menys rendiment que la taxa lliure de risc. La ràtio és calcula restant la rendibilitat de l’actiu lliure de risc de la rendibilitat de l’OIC i dividint el resultat entre la volatilitat de l’OIC.

SICAV (societat d’inversió de capital variable)

Es tracta d’un patrimoni similar al dels fons d’inversió, però amb l’estructura d’una societat, que permet crear participacions per a nous inversors.

Small cap

Vegeu capitalització de mercat.

Sobreponderació

Es produeix quan en una cartera o fons, una classe d’actius, un sector, una regió geogràfica o un valor té més pes en percentatge que l’índex de referència enfront del qual es mesura.

Swap d’incompliment creditici (CDS : Credit default swap)

Un swap d’incompliment creditici o CDS (per les seves sigles en anglès) és un derivat. Es tracta d’una mena d’assegurança d’impagament de deute. El comprador d’un CDS paga una prima al venedor del CDS a canvi de la garantia que si l’emissor del deute cobert no el retornés ho pagaria el venedor. El venedor del CDS especula contra el risc d’impagament i espera obtenir un benefici del pagament de primes. Com més gran sigui el risc d’impagament, major serà la prima.

Swap de tipus d’interès (IRS : Interest rate swap)

Aquest tipus de swap és la forma més comuna del swap de tipus d’interès (IRS per les seves sigles en anglès) és en la qual habitualment una part paga un tipus d’interès fix a canvi d’un tipus variable.

Swaps

Un derivat en el qual dues parts intercanvien determinats beneficis dels instruments financers de l’altre. Es negocien de manera extraborsària.

Tracking error

El tracking error mesura el grau en què una cartera d’inversions replica a l’índex que utilitza com a referència. Si el tracking error es mesura històricament es denomina ex post o realitzat. Si s’utilitza un model per a predir-lo (enlloc de mesurar-ho històricament) es denomina ex-ante o pronosticat.

Tracking error

Una mesura del grau en què una cartera d’inversions replica al seu índex de referència. Els fons d’inversió passius acostumen a tenir un tracking error més baix que els de gestió activa.

Títol

Terme genèric per a un instrument de renda variable o de deute emès per un Estat o una empresa.

Unit trust

Tipus d’instrument o fons d’inversió conjunt de capital variable, amb l’estructura d’un fons d’inversió (trust).

Univers d’inversió

És la gamma total d’inversions en la qual un gestor de fons pot fer les seves seleccions, tal com es defineix en l’objectiu d’inversió publicat d’un fons.

Valor nominal

El valor nominal d’un títol en comparació amb el seu preu de mercat actual. En el cas d’un bo, representa el principal al venciment.

Venciment

La data en què es recuperarà l’import inicial invertit en un bo. El venciment també pot significar el final de la vida d’un futur o altres derivats.

Venda en curt

És la venda d’actius on es demanen en préstec els títols a un tercer per a tornar a comprar-los a mercat en una data posterior per a retornar-los-hi al prestador. El venedor en curt espera beneficiar-se d’una baixada en el preu dels actius entre la venda i la recompra.

Volatilitat

És una mesura estadística de les fluctuacions del preu d’un valor. També es pot utilitzar per descriure les fluctuacions d’un mercat determinat. Una alta volatilitat indica un major risc. Mesura la variabilitat de la rendibilitat d’un OIC comparat amb la seva mitjana històrica (també coneguda com a “desviació estàndard”). Dos OICs poden generar la mateixa rendibilitat durant un període. L’OIC amb una rendibilitat mensual que hagi variat menys tindrà una volatilitat anualitzada més baixa i es considerarà que ha aconseguit aquesta rendibilitat assumint menys risc.

Warrant

Un certificat, emès en general sobre un bo o acció, que dóna dret al titular a comprar accions ordinàries a un preu fix, ja sigui durant un període de temps o a perpetuïtat. Un warrant és lliurement transferible i es pot negociar per separat.

Índex de referència

Estàndard fixat (normalment un índex però també pot ser una mitja del mercat) enfront del qual es pot comparar la rendibilitat d’un fons. Un índex de referència també es pot utilitzar amb finalitats merament comparatives.

Índex de Sharpe

El Rati de Sharpe té com a objectiu mesurar l’excés o defecte de rendibilitat d’un Fons sobre una inversió lliure de risc, tenint en compte el risc que s’ha corregut per obtenir aquest rendiment suplementari. Com més alt és el Rati de Sharpe més rendiment dóna el Fons en proporció al risc que s’ha corregut. Un rati de Sharpe molt negatiu significaria que el rendiment que dóna el Fons no compensa el risc que s’ha corregut.

Close Bitnami banner
Bitnami